El divendres ens en vam anar a Wet'nWild. Un parc aquàtic a 40 minuts de Brisbane, a Gold Coast. El temps ens va acompanyar a la perfecció i el fet de ser un dia entre setmana vam poder gaudir de les atraccions més d'una vegada ja que no hi havia massa gent.
Aquí teniu l'atracció estrella, l'aqua loop. És al·lucinant. Per començar no t'asseus i esperes el semàfor verd per donar-te impuls i començar a baixar, no!! Et posen dins una cabina, dret. En plan teletransport d'Star Trek. Quan les quatre cabines estan ocupades i degudament tancades, comença el compte enrere:
3...
...2...
...1...
...GO!!
De sobte, la plataforma on descansava tot el pes desapareix i... avall que va baixada!!! I després.. amunt que fa pujada!!! I finalment... avall fins al final!!! Pura descàrrega d'adrenalina!!
Hi ha moltes atraccions on has de fer servir els donut-flotador. Normalment per dues persones, però també n'hi ha de 3 i fins i tot de 4 i de 6!!! I us asseguro jo, que les pendents no són d'una pista verda... sinó ben bé... d'una de negra!!!
Ja sóc membre del "City Cycle". Això és com un "bicing" a Barcelona o un "enbicia't" a Terrassa, però a Brisbane. Després de mesos caminant a tot arreu, ha arribat l'hora de canviar una mica i començar a agafar la bici. Així que, fet!!!
Vaig comprar un casc. La veritat és que part de les bicis venen amb el casc incorporat, però moltes no. I quan vas a l'estació per agafar una bici i no n'hi ha cap amb casc.... és una tocada de nassos. Així que en vaig comprar un!! Ja no cal patir per si hi ha bicis amb casc o no!!!
La cosa funciona així:
- Et pots fer soci des de 3, 6 mesos o un any sencer. Els estudiants podem fer-nos socis per mig any al preu dels 3 mesos!!
- També pots fer-te "soci" per una setmana
- És obligat portar casc i llums a les bicis. Els llums ja van incorporarts. Els cascs.. a vegades no!
- Les bicis estan operatives des de les 5 del matí a les 10 de la nit.
- Pots pedalar fins un màxim de 30 minuts amb la mateixa bici! Abans dels 30 l'has d'haver aparcat en una altre estació, en cas contrari... has de pagar per cada minut de més!!
Anècdotes amb el City Cycle:
- El primer dia d'estrenar la bici i el casc... vaig perdre el casc (sort que no vaig perdre la bici!! hahah). Cap comentari... sort que era el més barat!!!
- És una mica complicat esbrinar quan SI o quan NO puc pedalar pel carril cotxe o pel carril vianant (vorera)...
- Planejar una ruta, esbrinant on hi ha les estacions del "City Cycle" per tal de fer un canvi de bici abans dels 30 minuts i... veure que l'estació on havies "programat" fer el canvi està TEMPORALMENT TANCADA!!!!
Res, la qüestió és continuar pedalant per la ciutat i acostumar-me a fer-ho entre vianants, cotxes, carrils bici, carril cotxe i voreres....
Aquí em teniu, la bici amb els casc grocs del City Cycle.
Primer cap de setmana de març, no massa bon temps però tenint lloc els campionats de Surf a Gold Coast, me'n hi vaig anar. Mai he sigut amant del surf, ja ho sabeu. Però, estant en un país com Austràlia on el surf, el cricket i la lliga AFL són força més important que el "soccer" no podia faltar-hi!
Dissabte el vaig passar a Surfers Paradise amb la Shiho, una companya de l'acadèmia que ha marxat a viure a Gold Coast. El temps no acompanyava per passar el dia a la platja, aixi que vam passar el matí voltant pel centre de Surfers fins entrada la tarda quan una altra companya de l'acadèmia, l'Asami, també va venir a Gold Coast a visitar la Shiho. Vam passar la tarda fent sessió de cine, preparant els macarrons per sopar i tot i el mal temps, vam decidir baixar a la piscina i banyar-nos. Manoi!!! Vaig quedar impressionada!!! El bloc de pisos de la Shiho té ni més ni menys que 3 piscines (dues exteriors una interior) 2 spa, 2 saunes i 2 gym!!! Al gym no hi vam entrar pas!! hehehe Si, si... aqui tots els pisos (siguin o no d'estudiants) tenen com a mínim piscina, sauna i gimnàs!
I aquestes son les vistes des del pis 33 de la Shiho. Podeu veure Surfers Paradise al fons, el cor de Gold Coast.
Vista de Surfers Paradise des de Southport.
Després d'una bona estona a la piscina, vam continuar la sessió de cine fins l'hora de dormir. L'endempa el matí ja havíem quedat amb la Isa i el Leo que ens trobaríem a Colangatta per gaudir del bon surf. No teníem gaire clar el temps que faria, però... només obrir la finestra... sol!!!
I aquí teniu el magnífic temps de diumenge matí. Perfecte per gaudir del campionat de surf, evidenment, a la platja!
Doncs això, diumenge matí després d'una hora de bus, vaig arribar a Colangatta. El més curiós del viatge amb bus va ser, trobar-me a quatre catalans!!! No és massa normal agafar el bus a l'altre punta del món i sentir parlar català, però sempre hi ha una excepció! Quatre catalans, vinguts del Maresme i del Barcelonès, arribats a Gold Coast tot just feia una setmana i començant el curs d'anglès a Langports Gold Coast. Ostres tu!!! Quina casualitat!!! Amb una setmana ja han trobat pis per compartir, els quatre junts!!! I ara, només els hi falta trobar feina, això ja serà una mica més difícil. Però no impossible!!!
Després d'una hora de bus vam arribar, finalment, a Colangatta. Bon temps, bon surf... molta gent!! Però res a veure amb un salt de plens de Patum!! hehehehe A Colangatta em vaig trobar amb Isa i Leo i vam gaudir dels millor surf, amb els millors surfistes. Bé, jo mai encertava qui estava surfejant, sempre confonent els participants i fen mil preguntes per entendre com conten els punts i com funciona una competició de surf. Al capdevall, no vaig entendre gaire cosa. Només sé que cada surfista té 30 minuts per exhibir-se i treure el màxim d'ell mateix amb les onades per tal de puntuar el màxim. El punts van en funció del nombre d'onades que agafen i de l'alçada dels salts, diria...
Fins ara tots els esports que havia vist: des del futbol, el basquet, el volei, el cricket, el rugby, el tennis taula, el tennis, el hockey... tots tenen un camp (on només trepitjen els jugadors) i unes grades (on només trepitjen els espectadors) i una entrada per pagar!! El surf és diferent. Els jugadors i els espectadors comparteixen terreny de joc: l'aigua. I gaudir del "joc" és gratis! A veure... ara no us penseu que el surfejador surfeja enmig dels banyistes... NO!!! Hi ha una zona de la platja, més o menys delimitada, que es considera el terreny de joc. I els espectadors estan a la platja, a la sorra o... els més curiosos trepitjant aigua i... els més atrevist endindant-se mar endins fins que l'aigua els arriba a l'alçada dels genolls o, en cas d'onada, a l'alçada de la cintura. Normalment les posicions més properes el surfista les encapçalen els fotògrafs que, quan veuen a venir una onada, no poden fer res mes que aixecar el braç per evitar que es mulli la càmara i, per tant, deixen de fer la foto. O d'altre banda, és encapçalada, pels fans number 1 dels surfistes que juguen la final.
Us enllaço un video amb els millos moments del campionat. A partir del minut 2:30 podeu veure els millors moments de la final.
I ara algunes fotos del diumenge:
Sembla que no hi hagi ningú, si més no... driem que és un diumenge normal del mes de març... però...
Aquesta és la gent que hi havia.
I aquí tenim un surfista (no sé quin) i part dels espectadors.
Surfistes i fotògrafs.
I els finalistes:
Adriano de Souza. Brasil. 2n
Taj Burrow. Australia. 1st
Laura Enever. 2nd
Afició brasilera animant el seu surfista a la final.
Adriano de Souza, després de jugar la final.
2n en la classificació.
I aquí, si el podeu veure, teniu al campió Taj Burrow. És el que beu una Corona, la cervesa patrocinadora del torneig.
I per si voleu veure més fotos, podeu visitar el blog de la Isa i el Leo clicant l'enllaç que teniu aqui:
